Quan acaba una història? Què són les zones grises? Qui són els desobedients? A qui pertany i des d'on es construeix la memòria d'una persona, d'una família o de tot un país? La primera temporada del podcast "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit" posa el focus en les escletxes de la història; en aquells episodis que només coneixem des d'un angle determinat; en les vicissituds més humanes i paradoxals que puguem arribar a imaginar. Històries reals explicades en primera persona que no deixaran a ningú indiferent.
La història inacabada de Verònica
T'ho explicaré tot - li van dir a la Verónica-. Però "tot" mai és ben bé tot. En aquest capítol de "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit", conversem amb la Verónica Estay, autora de "La resaca de la memoria". Un manual autobiogràfic per gestionar les zones grises o paradoxals. Què són les zones grises? Escolteu-ho a La història inacabada de Verònica a Spotify
Silencis que cremen
Què passa a la cuina d'una casa? És potser el lloc on es guarden i on s'acaben compartint els secrets? En aquest capítol de "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit" acompanyem la Lissette Orozco per la cuina del documental "El Pacto de Adriana". La Lisette i la seva tieta Adriana mantenen una relació entranyable fins que, un dia, es trenca el silenci familiar i també el de tot un país.
Fantasmes d'Hiroshima
Aquest 2025 farà 80 anys del llançament de la primera bomba atòmica sobre Hiroshima, el 6 d'agost de 1945, i Nagasaki, tres dies després. Què en sabem i què ens han ocultat? En aquest capítol de "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit" parlen els protagonistes. Sí sí, els que eren dalt de l'avió, els que van quedar sota el bolet atòmic i els que van creure's que l'artefacte acabaria amb totes les guerres. Vaja, el que no explica l'aclamada pel·lícula Oppenheimer...
Desobedients
Com se senten els fills i filles dels "llops"? Potser detesten que el seu pare, avi o tieta siguin repressors o un assassins, però potser també en tenen un bon record de l'etapa d'infantesa. O no. En aquest episodi de "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit" Loreto Urraca, Tomás Gil i Isabel Alonso expliquen el seu procés de desobediència familiar i social com a fills i filles de repressors del Franquisme.
Poli bo, poli dolent
Ramon Dagà té 17 anys. Avui entrarà per primera vegada a la presó Model de Barcelona. El seu pare, Jordi Dagà, va ser un dels principals líders estudiantils represaliats els anys 70 a la Comissaria de Via Laietana i a La Model. El seu company de cel·la era Silvestre Gilaberte, sindicalista de la SEAT i també membre del PSUC. El Silvestre acompanyarà al Ramon pels passadissos de La Model, de Via Laietana i de la lluita antifranquista.
Capítol 1. Poli bo, poli dolent
Ramon Dagà té 17 anys. Avui entrarà per primera vegada a la presó Model de Barcelona. El seu pare, Jordi Dagà, va ser un dels principals líders estudiantils represaliats els anys 70 a la Comissaria de Via Laietana i a La Model. El seu company de cel·la era Silvestre Gilaberte, sindicalista de la SEAT i també membre del PSUC. El Silvestre acompanyarà al Ramon pels passadissos de La Model, de Via Laietana i de la lluita antifranquista.
Escolta aquest capítol o descarrega-te'l de Spotify
Capítol 2. Desobedients
Com se senten els fills i filles dels "llops"? Potser detesten que el seu pare, avi o tieta siguin repressors o un assassins, però potser també en tenen un bon record de l'etapa d'infantesa. O no. En aquest episodi de "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit" Loreto Urraca, Tomás Gil i Isabel Alonso expliquen el seu procés de desobediència familiar i social com a fills i filles de repressors del Franquisme.
Escolta aquest capítol o descarrega-te'l de Spotify
Capítol 3. Silencis que cremen
Què passa a la cuina d'una casa? És potser el lloc on es guarden i on s'acaben compartint els secrets? En aquest capítol de "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit" acompanyem la Lissette Orozco per la cuina del documental "El Pacto de Adriana". La Lisette i la seva tieta Adriana mantenen una relació entranyable fins que, un dia, es trenca el silenci familiar i també el de tot un país.
Escolta aquest capítol o descarrega-te'l de Spotify
Capítol 4. La història inacabada de Verònica
T'ho explicaré tot - li van dir a la Verónica-. Però "tot" mai és ben bé tot. En aquest capítol de "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit", conversem amb la Verónica Estay, autora de "La resaca de la memoria". Un manual autobiogràfic per gestionar les zones grises o paradoxals. Què són les zones grises? Escolteu-ho a La història inacabada de Verònica a Spotify
Capítol 5. Fantasmes d'Hiroshima
Aquest 2025 farà 80 anys del llançament de la primera bomba atòmica sobre Hiroshima, el 6 d'agost de 1945, i Nagasaki, tres dies després. Què en sabem i què ens han ocultat? En aquest capítol de "La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit" parlen els protagonistes. Sí sí, els que eren dalt de l'avió, els que van quedar sota el bolet atòmic i els que van creure's que l'artefacte acabaria amb totes les guerres. Vaja, el que no explica l'aclamada pel·lícula Oppenheimer...
Escolta aquest capítol o descarrega-te'l de Spotify
Capítol 6. El dia que el sol va sortir dues vegades (en preparació)
Guió i direcció: Teresa Turiera-Puigbò
Espai sonor, edició i muntatge musical: Erol Ileri
Direcció d’actors: Joan Arqué
Veus ficcionades: Bruna Alemany, Manuel Almonacid Pismante, Xavier Boada, Imma Colomé, Dani Arrebola i Nicole Rebolledo
Música original: Marc Naya
Gravació i masterització: Sonic Arts
Una producció de Cultura i Conflicte Produccions SL
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, Institut Català de les Empreses culturals, i el Ministeri de Cultura i Esport, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea.
Procés en curs d'investigació en hibridació de llenguatges escènics
Amb el suport de la Beca per a la recerca i la innovació en l'àmbit de les arts escèniques 2024
La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit és un treball de recerca documental i artística sobre com hibridar llenguatges per poder expressar conceptes difícils d'explicar en paraules, com són l'odi, la ràbia, la vergonya, la culpa o el trauma a través de diverses generacions. El projecte busca portar a escena, una reflexió de la idea del mal, a partir de la declaració de testimonis reals, tant de persones que han patit el mal com de les que l'han exercit, legitimat o encobert. Parlem del fenòmen de la tortura com a forma de repressió de les dissidències (polítiques, socials, de gènere) en les nostres societats. Però també investiguem sobre com es fa la transmissió de la memòria conscient i inconscient, com es poden expressar les esquerdes i costures dels records en una persona o en un espai, a través del llenguatge artístic. Reflexionem sobre la banalitat i quotidianitat del mal i dels límits que, dins del nostre esquema mental, assumim o rebutgem. La part documental permet la distància suficient per poder analitzar uns fets a partir de testimonis reals o de materials d'arxius i relats periodístics. Sobre aquesta part documental hi incorporem diverses capes artístiques: fragmentació del relat, definició de personatges; incorporació de disseny sonor, música; combinació dels diferents materials (àudio, vídeo, imatges d'arxiu, veus ficcionades d'actors/actrius). Tots aquests elements permeten innovar en els formats en què es tracten els temes de memòria històrica i obrir-los a públics que inicialment no buscarien aquest tipus de continguts. El format àudio i vídeo amb la incorporació de disseny sonor i efectes especials permet també arribar a generacions més joves, mostrant capes d'informació que admeten l'emoció i que serien invisibles en un format estrictament periodístic o acadèmic.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat
“La mala memòria” no és una proposta feta per a les persones que han estat reprimides i deshumanitzades per l’Estat. Ells i elles tenen la memòria ben viva i l’esperit de lluita intacte, tot i que els records, de vegades, s’esborrin. El dispositiu sonor instal·lat a la Sala d'exposicions de La Model de Barcelona permet escoltar els matisos de la seva veu més íntima. Diferents persones que van ser represaliades els anys 60, 70 i 80 ens parlen de la seva experiència a la Prefectura de Policia de Via Laietana, la Model, la presó de la Trinitat o altres centres penitenciaris de l’Estat.
Silvestre Gilaberte Herranz, sindicalista de la SEAT, un dels fundadors de Comissions Obreres i dirigent del PSUC, conversa amb Ramon Dagà Cruañas, de 17 anys, fill de Jordi Dagà, líder estudiantil i també membre del PSUC els anys 70. Tots dos van coincidir als calabossos de Via Laietana i a La Model.
Francesc Ripoll Font, mestre, va ser detingut i empresonat mentre anava a un concert de Raimon a les Festes de Gràcia de 1975. No tenia cap càrrec de rellevància política.
Silvia Reyes Plata, detinguda més de 30 vegades en diverses comissaries i presons pel seu activisme trans. Mai va deixar la seva militància en favor de la llibertat de gènere.
Montserrat Clavé Jové, detinguda i incomunicada amb només 16 anys, en el marc de les manifestacions de la Universitat de Barcelona en solidaritat amb les vagues a Astúries.
Teresa Alabèrnia i Domènec va estar sis mesos privada de llibertat el 1969, acusada de formar part de grups opositors al Franquisme, com el Front Nacional de Catalunya o la Comissió de Mestres.
Totes aquestes persones són només una representació de tantes altres que, durant el franquisme i la transició, van ser castigades per la seva dissidència social, política o de gènere. Tant de bo la seva veu i la seva reflexió amb la perspectiva del temps ens ajudin a interpel·lar la nostra pròpia manca de memòria.
La instal·lació forma part del tercer projecte de Cultura i Conflicte, que inclou una sèrie de podcast, també amb el títol de “La mala memòria” i una proposta teatral que es podrà veure a Catalunya la Temporada 2025/2026.
Crèdits
Entrevistes fetes per Cultura i Conflicte i Irídia
Direcció i edició: Teresa Turiera-Puigbò i Erol Ileri
Il·lustracions: Magda Puig Torres
Idea original del dispositiu: Marta Garcia Cardellach
Part dels testimonis han estat cedits per Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans, que juntament amb el Diari Ara i Domestic Data Streamers, està duent a terme una investigació sobre repressió i resistència durant el Franquisme i la Transició a la Democràcia, amb la finalitat de contribuir a l’assoliment de la veritat, reparació, justícia i garanties de no repetició a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Els testimonis d’aquestes persones van ser enregistrats en el marc del projecte encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya “Treball tècnic de recerca i documentació de l’aparell repressor desenvolupat per la Brigada Político-Social sobre la Prefectura de Via Laietana 43”, del qual la Direcció General de Memòria Democràtica n’és titular dels drets de propietat intel·lectual.
Una producció de Cultura i Conflicte
Amb el suport de la Diputació de Barcelona
