“Mai havia sentit uns aplaudiments tan realistes, sense l’eufòria pròpia del reconeixement a una feina rigorosa i exhaustiva com fa al cas. Constants i poc escandalosos, però que trencaven veritablement el silenci de la indefensió. I molt llargs. Com una pluja fina. La que cau sovint en el bosc on mai no s’estarà segura si encara hi ha algú.”
