Gemma Nierga entrevista a Joan Arqué i Sol Picó, que ens presenten l'espectacle Moriu-vos que es representarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) un cop s'hagi estrenat al Temporada Alta de Girona. En una conversa al Cafè d'idees, el director i directora coreogràfica ens detallen què trobarem en aquesta obra que versa sobre la vellesa.
Arqué detalla que el projecte va néixer de la pandèmia del coronavirus, per bé que no parla de l'emergència sanitària. En concret, suggerit del confinament inicial a Igualada, que els fa reflexionar sobre el tracte que s'està donant a la gent gran. "Com encarem aquesta etapa de la vida i com hem emparat i naturalitzat una forma de tractar", ha detallat sobre aquesta etapa de la vida.
Demà l'obra s'estrena al Temporada Alta de Girona, però s'han fet representacions prèvies amb públic i han pogut veure la reacció, on hi ha "una mica de tot". "Veus que pot passar-te, com pots afrontar-ho i quina és la reacció davant això", ha dit Picó, detallant que un amic seu ballarí li va dir que li havia fet mal veure-ho.
Segons ha relatat el responsable, amb un toc d'ironia i sarcasme, es fa un viatge d'un realisme a una abstracció. "Té una bellesa escènica destacable, una plasticitat buscada. El viatge cap a l'oníric està buscat a partir de la reflexió de si és possible, des del realisme, ser feliços i viure bé arribat a un determinat punt", ha explicat.
En aquest camí el cos hi té un paper molt important, i per això la importància de la mà de la coreògrafa en aquest espectacle. Hi ha ballarins professionals, i d'altres que no. "Em plantejo quin és el cos envellit, si el seu o el meu", diu el director. "És el primer que veus quan algú s'esta fent gran", destaca Picó, que s'ha pres com un repte fer ballar cossos grans per poder expressar moltes coses.
Arqué, del col·lectiu Cultura i Conflicte, també ha detallat el missatge darrere de l'oxímoron que representa el títol Moriu-vos. "Darrere hi ha un missatge d'agafar-se a la vida des del punt de vista de dir cuidem-nos. Tot i que el 'moriu-vos' és el que la societat està dient a la gent gran, el viatge que fem és cap al cuidem-nos", diu sobre la tesi de l'obra.
El director de l'obra creu que no s'ha arribat en un punt de no retorn en l'evolució del tracte a la gent gran. "És un problema que podem passar fins a cert moment. El tindrem real, ens esclatarà a la cara i l'haurem d'afrontar", ha dit sobre la tendència al fet que la població envellida superi a la resta en la majoria de societats occidentals. "Apareixerà la discussió entre generacions d'on es destinaran més recursos", ha afegit.
Sobre fer-se gran, Picó diu que ha anat passant per diversos processos, reconeixent que "fa pànic". Tot i això, l'obra ha estat una "font d'inspiració" per a ella, veient en l'estat físic de molts dels participants en el projecte. "Té alguna cosa d'esperançador", assegura.
Per gestar aquest rerefons, Arqué també ha reconegut que la temàtica és difícil de tractar perquè toca de prop a tothom. En aquest sentit, ha recordat la figura del seu avi, amb qui va tenir una proximitat especial a l'hora de debatre fets existencials que no afrontava amb els seus pares. "M'explicava que anéssim amb compte amb la manera d'estimar, amb els sentiments, en com fer les coses, en cuidar i que l'objectiu havia de ser que fossin feliços", ha recordat. Creu que li va semblar una llavor, per bé que aleshores potser no entenia massa bé que li estava contant.
